divendres, 13 de setembre del 2019

INICI TEMPORADA --- ENS ORGANITZEM

PROTOCOLS D’ACTUACIÓ ALS PARTITS  
Comença la temporada i ara és el moment de deixar ben clares a tothom les normes de funcionament del nostre equip durant els partits que jugarem al llarg de tot l’any. I sobretot tenir molt clar que aquest «tothom» inclou a entrenadors, delegats, jugadors i també pares!  

L’equip ha de tenir tota una sèrie de protocols marcats i molt clars. Penso que és clau que els clubs organitzin protocols semblants a aquests i que marquin la línia de tots els seus equips. Les paraules d’inici de temporada no poden quedar només en bonics desitjos, cal fer protocols i que tothom els conegui i això facilitarà que els nostres equips siguin EQUIPS de veritat i amb un estil de club molt definit: 


· Com escalfem? L’escalfament ha de tenir una part lúdica i sobretot comunicativa. L’equip s’ha d’animar, s’ha de sentir viu... Picar de mans, cops a l’esquena, abraçades...Un gran entrenador de waterpolo em va comentar una vegada que els equips necessiten més pell!! Més anar tots a una i contactar amb els companys/es... Som un equip, cullera! Ah, i tots escalfem junts i alhora... De ben petits ja no podem permetre actituds de jugadors que amb petites excuses es salten l’escalfament físic... 

· Quan ens reunim amb l’entrenador/a?  
És la màxima autoritat del nostre equip i ha de tenir la seva estona per xerrar i comentar allò que vol assolir al partit. Marcar objectius i sobretot animar als seus. Guanyar en edat formativa mai pot ser el centre del discurs de l’entrenador. Mai. Probablement a bona part dels jugadors de l’equip guanyar o no guanyar el partit no és la seva prioritat... Abans els interessa gaudir, jugar minuts i sobretot, sentir-se valorats i respectats. Per tant, marquem-nos objectius que s’apropin als seus interessos. I evidentment no perdeu de vista que els partits és el moment ideal per practicar allò entrenar, mai estar de més recordar què estem entrenant... 

 · Què fem als descansos?  
Com sempre...comunicació! Important aquí el treball dels delegats i dels entrenadors. Són uns minuts on hem de recarregar les piles dels nostres jugadors, no esbroncar-los ni posar-los en evidència ni recriminar-los jugades concretes. Reforçar valors com l’esforç, la lluita, la companyonia i evidentment que també podem donar petites instruccions tècnico-tàctiques... Però no són la prioritat! 

 · Com ens relacionem amb els àrbitres i els rivals?? 
 Per mi sempre hi hauria d’haver encaixada de mans abans d’iniciar el partit i en acabar-lo. El nostre equip no entra en discussions ni amb el rival ni amb els àrbitres i el jugador que ho faci tindrà una conseqüència immediata però no definitiva exceptuant casos greus. Quan s’acaba el matx, mans amb rivals i amb àrbitres independentment del marcador final i del que hagi pogut passar. Hem de ser exemplars sempre... 

· Xerrada a final del partit? 
Oi tant! I sempre, en la derrota i en la victòria. Oportunitat fantàstica per destacar allò que ha fet bé l’equip i allò que ens ha despertat orgull. I com no, no perdre l’ocasió de corregir allò que no ens ha agradat però més a nivell actitudinal que tècnic-tàctic. I per acabar, altre cop moment de pell... abraçades, encaixades, crit d’equip... Ah, i una darrera cosa, convocar amb alegria l’equip per al proper entrenament i animar-los a gaudir del vostre esport! 

· Qui juga de titular? 
Aspecte al meu entendre molt i molt important... En edat formativa els canvis són constants i la influència en l’ esdevenir del joc de l’equip titular és molt escassa. Aprofitem-ho doncs. Al llarg de la temporada tots els nostres jugadors han de ser titulars de manera regular. Per mi no hi pot haver jugadors que sempre són titulars ni jugadors que sempre són suplents, i m´és igual el seu nivell! D’altra banda també hem de decidir quins aspectes són indispensables per lluitar per la titularitat... Per mi és evident que arribar suficientment tard a la convocatòria és motiu per ser suplent... Però no per castigar de manera eterna a un jugador...  

· Com gestionem els canvis?  
Suposo que ja imagineu què en penso... Tots els jugadors han de jugar i en un minutatge bastant semblant... Cal marcar com farem els canvis i que tothom ho tingui clar. Penso que el delegat és la persona ideal per gestionar-ho o si més no per controlar-ho. El que ens farà grans com entrenadors serà el saber gestionar els partits donant minuts a tots els jugadors. És el moment que estaven esperant, és el moment que desitgen tota la setmana, el moment on se senten especials dins del seu equip i dins del seu esport! Els hi trencarem aquests minuts màgics perquè el nano no és prou bo i potser ens fa perdre el partit?? No, mai de la vida. Cal un pas endavant dels clubs en aquest sentit i ha de ser molt important. Ja no valen les bones intencions i les bones paraules. Protocols d’actuació i compliment d’allò marcat. Els nostres fills i les nostres filles han de competir en equips on tothom tingui la seva importància i les mateixes oportunitats independentment del nivell de joc. Els minutatges analitzats al detall per guanyar partits ja se’ls trobaran a l’esport més competitiu, ara som a l’esport formatiu!!! Tothom juga! Decidir les rotacions de canvis o els minuts que es triga a fer rotacions per mi haurien de ser decisions estipulades a inici de temporada i el delegat la persona encarregada de recordar a l’entrenador/a que allò que s’acorda, es compleix. Jugo set minuts i en descanso tres, jugo quatre minuts i en descanso un... 

 · I les posicions de joc? 
Per mi també cal apostar per la polivalència i encara més en edat formativa. Un jugador no ha d’estar ja estancat en una posició concreta... Evidentment que hi haurà posicions que se’ls hi donaran més bé, però de totes i cadascuna de les posicions aprendrà coses i sabrà valorar encara més el joc i també el treball dels seus companys. A jugar de tot i a aprendre de tothom! Ja ens especialitzarem més endavant! 

 · I les males accions (no de joc sinó de valors)? 
Per mi mai tenen justificació i sempre han de tenir conseqüències immediates... després haurem de saber reflexionar amb la canalla per parlar del per què està malament aquella acció que ha fet, però abans ha de tenir una conseqüència que al meu entendre ha de ser breu en el temps i només definitiva quan ja s’ha produït anteriorment.. Per exemple, un company falla una ocasió clara de gol i el nostre defensa en veu alta diu: «que dolent que és aquest tio!»... Entrenador? Canvi a l’instant... Quan el jugador ja porta uns minuts a la banqueta ens hi aproximem ... «En aquest equip tots ens respectem. Que no torni a passar. Gràcies.» Al defensa i a tot l’equip li quedarà ben clar... Si torna a passar? La sanció ja podrà ser més llarga en el temps... I la reflexió, també més profunda i probablement també fer-la nivell familiar... 

Aquest es un exemple de protocol que penso caldria marcar a tots els clubs, em deixo segur moltes coses a tractar però la meva voluntat és deixar una idea de com ens podríem organitzar...  

Ah i una cosa molt important clubs, entrenadors i delegats, els pares seran a les grades als partits i segur que no tots seran exemplars i no tots entendran o acceptaran els protocols de l’equip, però ells no són els qui han de marcar la nostra línia de treball educatiu. Cal força i unió en aquest sentit. 

I si als pares no els agrada? Doncs a vegades perdre un soci d’aquest estil pot ser una gran notícia pel club!! 

Vinga va, que la temporada comença!

dimarts, 6 d’agost del 2019

TARDES DE TERROR...

Es lleven a quarts de vuit o com a màxim a les vuit en punt... Esmorzen i marxen ràpidament cap a l’escola... La majoria hi seran fins a les 17h i alguns tindran la sort de poder anar a dinar a casa dels avis o potser amb el pare o la mare... La gran majoria aprofiten les estones del migdia per jugar amb consoles, amb l’ordinador o fins i tot per mirar la tele. Els que resten a l’escola segueixen rodejats de normes i de limitacions fins a les 15h on començaran de nou les classes fins a les 17h.

6 hores assegurades de classe i la gran majoria hi sumen les dues hores del menjador... Patapum! 8 hores a l’escola.

Pleguen i què toca ara? Anglès? Piano? Robòtica? Escacs? Biblioteca per estudiar i fer deures?


Quants nens/es escullen les seves activitats extraescolars? A vegades potser l’excés de voluntat dels pares converteixen als fills en màquines d’aprenentatge i en màquines programades sense estones per a ells/es... Tot planificat, tot pautat i tot controlat. De l’escola a l’acadèmia d’anglès o de l’escola al conservatori de música o al taller de manualitats...

I demà ja serà un altre dia... On tornarem a tenir-ho tot pautat i planificat i on el nostre fill/a només es limitarà a fer/repetir tot allò que li volen ensenyar...



Són verbs que als adults no sé ben bé perquè ens fan molta por i ho trobem una pèrdua de temps, però la canalla d’avui en dia necessita més estones per JUGAR, per CREAR, per GAUDIR, per IMAGINAR...


Us compro l’argument de que moltes de les activitats extraescolars també els han de servir d’aprenentatge però busqueu que siguin llocs on se’ls permetin els verbs anteriors. És evident que en l’àmbit esportiu això és on està més assegurat!!

Deixeu-los escollir i sobretot, escolteu-los! Parleu amb ells i amb elles per saber què els agradaria fer, si els agrada allò que fan o si gaudeixen de les activitats. La canalla ja passa massa hores tancada a l’escola, fem un esforç i organitzem unes tardes més lúdiques, creatives, on gaudeixin i on puguin fer coses que els agradin i els motivin!

Ah i no oblidem que estem en una època de guerra freda... Les noves tecnologies avancem a gran velocitat i poc a poc van conquerint a les nostres joventuts... Si els deixem carta blanca, arraconaran l’activitat física, la imaginació, la creativitat i tot seran màquines i maquinetes... 


 Quina por, oi? Doncs fil a l’agulla que encara hi som a temps!

diumenge, 16 de juny del 2019

ABANDONAMENT ESPORTIU

Els estudis indiquen que quan creixen els infants un percentatge força destacable abandona l’esport. Què s’hauria de fer perquè en l’adolescència no deixessin de practicar-lo?


Que abandonin l’esport és un fracàs absolut... Primer de tot dels pares i després dels entrenadors que hagin tingut aquests adolescents... Com podem gestionar els anys esportius d’aquesta joventut i no aconseguir que els encanti fer esport? És clara conseqüència de la victòria del que prediquem amb les noves tecnologies i les noves maneres de fer de massa jovent: poc esforç, tot immediat i a l’abast de la mà. L’esforç i la superació s’estan perdent i això es pot convertir en un tema gravíssim!

Pensem que també ens cal saber explicar millor les coses... per un adolescent l’esport ha de ser una via d’escapatòria absolutament necessària per poder després rendir acadèmicament. No ho hem sapigut explicar i ara la majoria d’adolescents veuen que l’esport els hi pren temps d’estudi o de feines escolars. Hem de saber explicar que gràcies a l’esport el seu temps d’estudi i d’esforç escolar serà més productiu i beneficiós.

Molts pares a les tutories de finals de 6è expliquen que per l'ESO tenen previst donar més tardes d'estudi als seus fills i que això implicarà treure'ls de l'esport que practiquen!!

NO HO FEU!!! GREU ERROR!

dimarts, 11 de juny del 2019

EL TALENT...

Tota la llista de valors que enumera perfectament en David Ferrer són aplicables només a l'esport? No oi? Doncs ja sabeu què heu de POTENCIAR en els vostres fills o en els vostres jugadors quan aquests practiquen esport!!!

divendres, 17 de maig del 2019

ENTRENADORS i ENTRENADORES --- SENTIR-SE ESPECIAL

Entrenadors i entrenadores de canalla, us explicaré un secret d’allò més interessant i que, si teniu el valor d’aplicar en el proper partit del vostre equip, us convertirà en un entrenador espectacular digne de ser el màxim responsable d’un grup de nens i de nenes! Som-hi??
El dia de partit, quan us lleveu ja de bon matí, penseu que el vostre objectiu principal és el de gestionar i educar petits projectes de persones que volen gaudir , de la mà de l’esport, i que han d’aprendre un munt de valors que els seran vitals per créixer com a persones de profit. Aquest primer pas ja és clau i probablement us diferenciarà positivament d’un bon grapat d’entrenadors i entrenadores...
No us desperteu pensant que heu de guanyar, que heu de matxacar al rival o que heu de defensar com mai... Això és palla! Aneu al partit amb la única idea de que tot allò que passi ha de servir per educar en valors als vostres esportistes! A tots i a totes!!!
Aneu al partit amb la idea ben clara de que per la majoria dels vostres petitons aquell és el dia més esperat de la setmana... Aprofiteu-ho! Rebeu-los amb energia, amb un somriure i deixant-los ben clar des d’un inici que tots formeu un equip! Un equip on guanyar o perdre és el de menys, un equip on busquem l’esforç, el passar-ho bé, el respectar tot allò que forma part de l’esport i un equip on per damunt de tot, volem gaudir del nostre estimat esport, sigui quin sigui.


I ja ho veureu, proveu de fer l’equip titular ben diferent a cada partit... Que el crack de l’equip no sempre jugui d’inici, que aquella jugadora que té por de la pilota no jugui sempre d’extrem o que el porter grassonet no jugui només quan ja teniu el partit guanyat... Són nens i nenes i tots i totes s’han de sentir importants i valorats! Guanyar o perdre probablement només interessi a aquells que siguin pobres de valors humans...
Quan comenci el matx i el resultat es vagi consolidant no perdeu la il·lusió ni les ganes, no desconnecteu creient que allò ja està fet i que ara ja tot s’hi val... Entreneu sempre al màxim, amb especial atenció a tot allò educatiu, independentment se si aneu guanyant o perdent... Premieu allò que facin els vostres esportistes que us desperti orgull i penalitzeu/corregiu allò que no és propi d’un esportista amb valors... Però ACTUEU!
I ja ho veureu, proveu-ho un dia... Quan quedi poquet i hi hagi un penal a favor o una jugada decisiva, no l’adjudiqueu sempre al millor de l’equip... Feu que en algun moment tots se sentin “especials”. Potser no guanyareu tots els partits, però us guanyareu CREDIBILITAT i sobretot ESTIMA de tots els vostres esportistes. I vosaltres també us sentireu ESPECIALS!