Els estudis indiquen que quan creixen els infants un percentatge força destacable abandona l’esport. Què s’hauria de fer perquè en l’adolescència no deixessin de practicar-lo?
Que abandonin l’esport és un fracàs absolut... Primer de tot dels pares i després dels entrenadors que hagin tingut aquests adolescents... Com podem gestionar els anys esportius d’aquesta joventut i no aconseguir que els encanti fer esport? És clara conseqüència de la victòria del que prediquem amb les noves tecnologies i les noves maneres de fer de massa jovent: poc esforç, tot immediat i a l’abast de la mà. L’esforç i la superació s’estan perdent i això es pot convertir en un tema gravíssim!
Pensem que també ens cal saber explicar millor les coses... per un adolescent l’esport ha de ser una via d’escapatòria absolutament necessària per poder després rendir acadèmicament. No ho hem sapigut explicar i ara la majoria d’adolescents veuen que l’esport els hi pren temps d’estudi o de feines escolars. Hem de saber explicar que gràcies a l’esport el seu temps d’estudi i d’esforç escolar serà més productiu i beneficiós.
Molts pares a les tutories de finals de 6è expliquen que per l'ESO tenen previst donar més tardes d'estudi als seus fills i que això implicarà treure'ls de l'esport que practiquen!!
NO HO FEU!!! GREU ERROR!
