PROTOCOLS D’ACTUACIÓ ALS PARTITS
Comença la temporada i ara és el moment de deixar ben clares a tothom les normes de funcionament del nostre equip durant els partits que jugarem al llarg de tot l’any. I sobretot tenir molt clar que aquest «tothom» inclou a entrenadors, delegats, jugadors i també pares!
L’equip ha de tenir tota una sèrie de protocols marcats i molt clars. Penso que és clau que els clubs organitzin protocols semblants a aquests i que marquin la línia de tots els seus equips. Les paraules d’inici de temporada no poden quedar només en bonics desitjos, cal fer protocols i que tothom els conegui i això facilitarà que els nostres equips siguin EQUIPS de veritat i amb un estil de club molt definit:
· Com escalfem?
L’escalfament ha de tenir una part lúdica i sobretot comunicativa. L’equip s’ha d’animar, s’ha de sentir viu... Picar de mans, cops a l’esquena, abraçades...Un gran entrenador de waterpolo em va comentar una vegada que els equips necessiten més pell!! Més anar tots a una i contactar amb els companys/es... Som un equip, cullera! Ah, i tots escalfem junts i alhora... De ben petits ja no podem permetre actituds de jugadors que amb petites excuses es salten l’escalfament físic...
· Quan ens reunim amb l’entrenador/a?
És la màxima autoritat del nostre equip i ha de tenir la seva estona per xerrar i comentar allò que vol assolir al partit. Marcar objectius i sobretot animar als seus. Guanyar en edat formativa mai pot ser el centre del discurs de l’entrenador. Mai. Probablement a bona part dels jugadors de l’equip guanyar o no guanyar el partit no és la seva prioritat... Abans els interessa gaudir, jugar minuts i sobretot, sentir-se valorats i respectats. Per tant, marquem-nos objectius que s’apropin als seus interessos. I evidentment no perdeu de vista que els partits és el moment ideal per practicar allò entrenar, mai estar de més recordar què estem entrenant...
· Què fem als descansos?
Com sempre...comunicació! Important aquí el treball dels delegats i dels entrenadors. Són uns minuts on hem de recarregar les piles dels nostres jugadors, no esbroncar-los ni posar-los en evidència ni recriminar-los jugades concretes. Reforçar valors com l’esforç, la lluita, la companyonia i evidentment que també podem donar petites instruccions tècnico-tàctiques... Però no són la prioritat!
· Com ens relacionem amb els àrbitres i els rivals??
Per mi sempre hi hauria d’haver encaixada de mans abans d’iniciar el partit i en acabar-lo. El nostre equip no entra en discussions ni amb el rival ni amb els àrbitres i el jugador que ho faci tindrà una conseqüència immediata però no definitiva exceptuant casos greus. Quan s’acaba el matx, mans amb rivals i amb àrbitres independentment del marcador final i del que hagi pogut passar. Hem de ser exemplars sempre...
· Xerrada a final del partit?
Oi tant! I sempre, en la derrota i en la victòria. Oportunitat fantàstica per destacar allò que ha fet bé l’equip i allò que ens ha despertat orgull. I com no, no perdre l’ocasió de corregir allò que no ens ha agradat però més a nivell actitudinal que tècnic-tàctic. I per acabar, altre cop moment de pell... abraçades, encaixades, crit d’equip... Ah, i una darrera cosa, convocar amb alegria l’equip per al proper entrenament i animar-los a gaudir del vostre esport!
· Qui juga de titular?
Aspecte al meu entendre molt i molt important... En edat formativa els canvis són constants i la influència en l’ esdevenir del joc de l’equip titular és molt escassa. Aprofitem-ho doncs. Al llarg de la temporada tots els nostres jugadors han de ser titulars de manera regular. Per mi no hi pot haver jugadors que sempre són titulars ni jugadors que sempre són suplents, i m´és igual el seu nivell!
D’altra banda també hem de decidir quins aspectes són indispensables per lluitar per la titularitat... Per mi és evident que arribar suficientment tard a la convocatòria és motiu per ser suplent... Però no per castigar de manera eterna a un jugador...
· Com gestionem els canvis?
Suposo que ja imagineu què en penso... Tots els jugadors han de jugar i en un minutatge bastant semblant... Cal marcar com farem els canvis i que tothom ho tingui clar. Penso que el delegat és la persona ideal per gestionar-ho o si més no per controlar-ho. El que ens farà grans com entrenadors serà el saber gestionar els partits donant minuts a tots els jugadors. És el moment que estaven esperant, és el moment que desitgen tota la setmana, el moment on se senten especials dins del seu equip i dins del seu esport! Els hi trencarem aquests minuts màgics perquè el nano no és prou bo i potser ens fa perdre el partit?? No, mai de la vida.
Cal un pas endavant dels clubs en aquest sentit i ha de ser molt important. Ja no valen les bones intencions i les bones paraules. Protocols d’actuació i compliment d’allò marcat. Els nostres fills i les nostres filles han de competir en equips on tothom tingui la seva importància i les mateixes oportunitats independentment del nivell de joc. Els minutatges analitzats al detall per guanyar partits ja se’ls trobaran a l’esport més competitiu, ara som a l’esport formatiu!!! Tothom juga!
Decidir les rotacions de canvis o els minuts que es triga a fer rotacions per mi haurien de ser decisions estipulades a inici de temporada i el delegat la persona encarregada de recordar a l’entrenador/a que allò que s’acorda, es compleix. Jugo set minuts i en descanso tres, jugo quatre minuts i en descanso un...
· I les posicions de joc?
Per mi també cal apostar per la polivalència i encara més en edat formativa. Un jugador no ha d’estar ja estancat en una posició concreta... Evidentment que hi haurà posicions que se’ls hi donaran més bé, però de totes i cadascuna de les posicions aprendrà coses i sabrà valorar encara més el joc i també el treball dels seus companys. A jugar de tot i a aprendre de tothom! Ja ens especialitzarem més endavant!
· I les males accions (no de joc sinó de valors)?
Per mi mai tenen justificació i sempre han de tenir conseqüències immediates... després haurem de saber reflexionar amb la canalla per parlar del per què està malament aquella acció que ha fet, però abans ha de tenir una conseqüència que al meu entendre ha de ser breu en el temps i només definitiva quan ja s’ha produït anteriorment.. Per exemple, un company falla una ocasió clara de gol i el nostre defensa en veu alta diu: «que dolent que és aquest tio!»... Entrenador? Canvi a l’instant... Quan el jugador ja porta uns minuts a la banqueta ens hi aproximem ... «En aquest equip tots ens respectem. Que no torni a passar. Gràcies.» Al defensa i a tot l’equip li quedarà ben clar... Si torna a passar? La sanció ja podrà ser més llarga en el temps... I la reflexió, també més profunda i probablement també fer-la nivell familiar...
Aquest es un exemple de protocol que penso caldria marcar a tots els clubs, em deixo segur moltes coses a tractar però la meva voluntat és deixar una idea de com ens podríem organitzar...
Ah i una cosa molt important clubs, entrenadors i delegats, els pares seran a les grades als partits i segur que no tots seran exemplars i no tots entendran o acceptaran els protocols de l’equip, però ells no són els qui han de marcar la nostra línia de treball educatiu. Cal força i unió en aquest sentit.
I si als pares no els agrada? Doncs a vegades perdre un soci d’aquest estil pot ser una gran notícia pel club!!
Vinga va, que la temporada comença!
